Jutjar

Estic amb un grup de gent que aprenem coses com meditar, descobrir com som, com estar en pau... i una de les coses que ens repeteixen continuament és que no hem de jutjar, no hem de criticar...  jo ho he provat i provat, però no puc deixar de fer-ho... fins que no he après una altra cosa; que no existeix el be i el mal, el bé i el mal només és una manera de veure les coses. Es poden veure des de la unitat. Ara estic aquí, i les coses estan canviant ràpidament. No hi ha res ben fet ni mal fet, només hi ha coses, només passen coses...

Comentaris

  1. Aquest és un tema força interesant...., a mi m´agrada molt!
    I penso, si puc opinar..., que 1 judici és o es dóna si i només si qui l´emet vol reafirmar la seva propia condició sigui quina sigui aquesta. Suposem que emeto un judici en veu alta, si és aixi és perque algú ha de rebre aquesta informació, algú que m´està escoltant.... sinó només ho pensaria per a mi. Però ens quedem amb la pronunciacio en alt, amb la veu... i crec que el que es busca és reafirmar el que s´acaba de jutjar a través d´algú, precisament per la falta de seguretat que suposa l´objecte jutjat..., por i desconeixement són els principals combustibles del motor del judici. Així, tot esperant la raó del interlocutorm ja puc assegurar que la meva és la posició correcte, desitjo sentir la seguretat enfront de l´objecte que la posa en dubte.
    I quan el judici el fem només pensant pasa exactament el mateix, però amb pitjors conseqüències...., ja que no trobo un canal o catalitzador d´aquesta inseguretat pròpia. És llavors quan es poden generar extranyes conductes basades en l´hermetisme o la intolerància, la violencia verbal com a fruit de la por.
    I el bé i el mal són eines de les quals en som adictes i utilitzem consatantment per mesurar el nostre condicionament tot comparantlo amb el dels demés. Sembla que no poguem viure sense fer-ho. És un codi de conducta, gairebé cultural e intrinsec en la idiosincrasia de la majoria de comunitats!

    Ara bé, per a mi un judici i una crítica eón molt diferents, ja que la segona dóna per suposat la bona voluntad per a construir.... una opinó sobre l´objecte criticat i poder així fomentar la seca millar.
    En canvi el judici és només la categorització del que ens molesta o pensem que és allò responsable de la por o la inseguretat com comentava abans. És interesant que siguem capaços de convertir primer els judicis en critiques per a una vida més plena i més relaxada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari