Confiar

Ahir vaig anar a dinar amb quinze persones i la conversa va ser molt divertida, jo vaig xerrar i riure molt. Quan es va acabar vaig agafar el cotxe per tornar cap a casa. Estava emocionada i alterada. La carretera era estreta, era fosc, venien molts cotxes de cara amb les llums que m’enlluernaven, i hi hi havia molts trencants amb cotxes que volien entrar a la carretera principal per on anava jo. Ho volia mirar tot i em vaig atabalar.
   Vaig decidir de confiar. Vaig mirar nomes la ratlla blanca de terra a la meva dreta, vaig deixar d’intentar controlar-ho tot, que es el que m’atabalaba. I tot va anar be. Recordo que l’Einstein va dir una vegada, “Abans de fer re em de decidir si l’univers està a favor o en contra nostra”. Jo fa temps que he decidit que l’univers està a favor meu. Quan alguna cosa no va be penso que és per alguna bona raó, i sempre acaba anant be tot. Confiem, to va be sempre, encara que a vegades no ho sembli.