Diari d’una optimista

Cercar en aquest blog

Ara

el dia de setembre 18, 2020

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'anticipació et fa insegur, i la memoria infeliç.

Viu en l'ara i seràs feliç.

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari

Entrades populars

Em sento orfe

La meva mare i jo amb 15 anys, acomiadant a una amiga que marxava en tren. La meva mare fa 10 que no hi és i el meu pare 20, i escrivint això encara ploro. Encara no m'he fet càrrec de que això de sentir-me protegida per ells s'ha acabat, ara soc jo la que protegeixo al meu fill. Quan ho acceptaré?

Tepotzlan

Estic a Tepotzlan, un poblet amb una piràmide que per veure-la has de pujar escales durant més d'una hora, però ho fem. A la nit anem a passeig i hi ha música en viu a tot arreu, aquí blues mexicà Aquí un noi canta una cançó de'n Silvio Rodríguez, un ídol a Mèxic Hi ha música en mig d'una plaça i ballo

La llum

La llum ens agrada. Associem totes les coses bones a la llum i les dolentes a la obscuritat. Jo m'estic reconciliant amb l'obscuritat. Quan mirem el cel a la nit tot és obscuritat, la llum és l'exepció. I a la nit és quan podem veure una mica l'univers, de dia estem cegats pel sol.

Amb la tecnologia de Blogger