Estic viva!

Ahir vaig anar a classe de lindy hop, i després a la jam de l'escola, o sigui a ballar amb tots els alumnes fins a les dotze de la nit. Mentre pujo cap a la meva casa de la platja veig el cel ple de llampecs. Entre una cosa i una altre m'adormo a quarts de tres. Els llamps es converteixen en pluja i trons, no puc dormir. A vegades m'espanto, sembla que el cel em caurà a sobre. Em desperto a quarts de deu amb una mica de mal de cap. Bec dos vasos d'aigua i se'm en va. Vaig al lavabo, tinc la panxa buida, no he esmorzat, tinc l'estòmac buit. De cop me n'adono; estic viva! sento tot el meu cos, sento plaer. Miro per la porta que tinc davant del llit que dóna a la terrassa. Que bonic! Sento els sorolls que fan els veins, els hi agrada molt fer sorolls amb les seves màquines; la de bufar, la de tallar herbe, la de podar... a mi m'es igual. 
Sóc feliç d'existir, sóc lliure de ser feliç...