Por

Avui he anat a la platja. M'he assegut davant del mar. A davant meu hi havia un home d'uns quaranta anys i una nena d'uns deu anys, es banyaven. Parlaven un idioma que jo no coneixia. Ell s'ha posat a cantar. He pensat que era moro, per l'entonació del cant i per com ho feia. M'he irritat. He tancat els ulls per concentrar-me en la irritació. Hi he vist por. La irritació era una disfressa de la por. Aquest home està fent una cosa que no fa ningú, això em dona inseguretat i por. El desconegut ens fa por. 

Ara em fico al mar i nedo fins una roca que té musclos. Hi ha un home d'uns trenta anys mirant els musclos amb ulleres de bussejar...  però va despullat! Una altra vegada m'intranquil·litzo; i si em salta al damunt i em viola? sé que és un pensament completament estúpid, però el tinc. L'home no em veu, neda donant voltes. Ara em veu, i s'espanta! Immediatament se'n va nedant cap al trencall on hi ha la seva dona, despullada, vigilant-lo! em moro de riure! per dintre.