Estranyesa

Estranyesa


Els carrers estan buits, no hi ha ningú i jo em sento estranya.

La meva ment em diu que això serà sempre més així.
Jo no li faig gaire cas, també em deia que sempre més estaria enamorada, que el meu fill sempre més seria un bebe, que mai més acabaria la carrera...

Però el que si que em crec és que durarà més del que ens pensem. Com les guerres que la gent explica que al principi tothom pensa que duraran una setmana i després s'allarguen.

Per tant procuro organitzar-me d'una manera nova, no provisional. En el meu cas és aprendre a viure sola del tot. Fa anys que hi visc, però normalment faig coses amb la gent, com ballar, jugar a tennis... estic jubilada, per be i per mal. Per mal perquè el treball normalment fa que et trobis amb gent, i jo no tinc aquesta oportunitat.

La gent que dona classes ho te fàcil, ara ho poden fer online, i els altres hem de ser creatius, hem d'inventar alguna cosa nova. L'Einstein deia que amb les crisis és quan la humanitat avança més ràpidament. aprofitem doncs.

Idees.

Comentaris